Introducció

El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,62 km2, el més petit de Catalunya i és situat a la fossa del Penedès. Compta amb l’enclavament del Gorner que, amb una extensió de 0,15 km2, està situat entre el Pla i Subirats. El 2001 s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins llavors del municipi veí del Pla del Penedès.

La casa Josep Parellada és, amb tota seguretat, l’edifici més destacat del municipi, pel que fa al corrent modernista que va imperar a tot Catalunya a inicis del segle XX. La casa Josep Parellada, coneguda popularment per «la Tenda », està situada a l’avinguda de Catalunya número 16. Es tracta d’una casa entre mitgeres que fa cantonada i que consta de planta única amb coberta a dos vessants i amb un interessant coronament ondulat. Com a elements decoratius són remarcables els frisos de ceràmica vidriada i de palets de riera i també les motllures d’obra, tan usats per aquest corrent arquitectònic.

Ara bé, si hi ha un edifici sense el qual no es pot explicar la història del municipi és el Centre. Com a poble eminentment agrícola, a Puigdàlber també es va crear la Cooperativa Agrícola (1919) i, més endavant, la Unió de Rabassaires (1922), dues entitats que es van ubicar a l’aixopluc de la Societat del Centre, que va esdevenir progressivament un focus de lleure, de cultura i de reivindicació republicana, catalanista i pagesa. Durant els anys vint i trenta, bona part dels parcers i jornalers del municipi es van adherir al local, que va viure en primera persona tots els canvis socials, polítics i sindicals que van marcar l’època.

Quan va començar la Guerra civil espanyola, el Sindicat Agrícola Unió de Rabassaires també va tenir un paper destacadíssim en el municipi, ja que va atendre la proposta de l’Ajuntament de garantir el proveïment del poble dels elements bàsics de subsistència (farina, oli, sabó…). Això, juntament amb el fet que Puigdàlber es va quedar a la rereguarda de la Guerra, va propiciar un creixement de població al terme que no s’havia vist mai, ja que es va arribar fins als 658 residents, allotjats a les cases de familiars, amics o coneguts.

Una vegada acabada la guerra, es va confiscar el local del Centre, per la seva significació republicana i rabassaire. Més endavant s’hi va instal·lar la "Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de la Delegación Nacional de Sindicatos". Amb tot, el Cafè del primer pis va continuar essent un punt de trobada per la gent del poble, i va ser aquí on va arribar la primera televisió de Puigdàlber. També s’hi va instal·lar una petita biblioteca.

Al pis de baix hi havia la Sala, on hi havia un escenari que acollia les presentacions del grup de teatre local i els balls de Festa Major.

Mig any després de la mort del dictador, el març de 1977, es va restituir l’immoble del Centre, no als seus legítims propietaris, sinó a l’Ajuntament. Després de diverses remodelacions, actualment l’equipament continua sent el centre de dinamització cultural del municipi i està obert a totes les entitats i veïns. Disposa de gimnàs, una sala per a joves, l’oficina de turisme i espais de lleure.

Aquest municipi tan petit en extensió i envoltat de vinyes, té diversos atractius per descobrir més enllà de l’excepcional entorn que l’envolta. Entre ells, hi ha alguns dels seus edificis amb alt valor arquitectònic i també històric. Un dels que destaca per sobre de tot és la Casa Gran o Cal Ferran, que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local. Situat a la plaça de l’Església núm. 6, és, segurament, l’edifici més antic del poble i un dels que té més interès arquitectònic. Per això ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local i està inscrita al Catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya.

No es coneix quan va ser construïda, però sí que se sap que, com a mínim, el seu origen es remunta al segle XV. De fet, en el seu interior hi ha una escalinata que comunica la planta baixa amb el primer pis, que tot sembla indicar que fou construïda en aquest segle.

Des de llavors, la Casa Gran ha sofert successives modificacions i reformes. Actualment, l’edifici consta de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants. A la façana destaca un portal d’arc de mig punt i el finestral del primer pis, també d’arc de mig punt, amb tres obertures amb columnes centrals. Pel que fa a la façana lateral, està formada per balcons al pis i finestres a la planta baixa, on destaquen les motllures de pedra picada.

Històricament era coneguda com la Casa Gran, però a principis del segle XIX, el tinent coronel d’infanteria Miquel de Rialp Llorens, propietari de la casa en aquell moment, la va rebatejar com can Ferran per la seva admiració a Ferran VII.

El 1981, la família Umbert-Millet va vendre Can Ferran a Manuel Carrera (alcalde del poble entre 1991 i 2007), el qual va dur a terme importants obres de reforma de l’immoble i, a banda d’instal·lar-s’hi a viure, recentment hi ha obert habitatges turístics.

Darrera actualització: 9.10.2020 | 07:29
Darrera actualització: 9.10.2020 | 07:29