contactar   |   ES  |   EN  |   FR  |   DE  |    Mida del text     |    Sense estils    |     Versió mòbils  |   

Ajuntament
de Puigdàlber
 Data i hora oficials: 11:49 | 23/10/2018
Història i cultura

Comparteix:

El municipi de Puigdàlber es troba situat a la part central de la comarca administrativa de l'Alt Penedès, a set quilòmetres al nord de Vilafranca del Penedès. A trenta-un de desembre del dos mil vuit compta amb una població de dret de 508 habitants. Pertany al partit judicial de Vilafranca del Penedès.


El seu reduíssim territori és gairebé pla i té una configuració arrodonida envoltat pels termes del Pla del Penedès a llevant i Font-rubí a ponent.


El terme és drenat per rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs. El nucli de Puigdàlber es troba a 239 metres d'altitud, a la vora de la riera de la Serra, al límit amb el Pla del Penedès.


Es comunica amb Vilafranca per la carretera comarcal C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada i per una carretera local amb la C-243 de Vilafranca del Penedès a Martorell per Sant Sadurní d'Anoia.


De les 50 ha. que comprèn el terme, n'hi ha 35 conreades totes elles de secà. El 63% d'aquests conreus corresponen a vinyes, en la seva majoria de les varietats macabeu i xarel•lo i en menor proporció parellada i varietats negres, i el 20% esporàdicament als cereals. Com a la major part del Penedès, s'hi troben alguns camps amb arbres fruiters.


Entre les indústries derivades de l'agricultura, cal esmentar la dels vins de cava. Les principals firmes productores són la d'Antoni Garriga i Carbó i la de Gabriel Giró i Baltà, les quals es troben a la Quadra del Gorner. La d'Antoni Garriga i Carbó embotella als cellers del seu mas, datat ja el 1681, sota la marca comercial de Mas Codina, excel•lents vins joves, blancs i rosats i caves amb raïm procedent de la seva propietat i té cura de la seva elaboració en instal•lacions d'actual concepció enològica.


La casa Giró, sota la direcció del seu actual propietari, Gabriel Giró i Baltà, elabora i embotella vins blancs i caves de gran qualitat a partir de les diferents varietats de vinya conreades a la seva extensa propietat, esmentada ja a les darreries del segle XVI, els quals comercialitza amb la marca Gorner, nom originari de la quadra.


Fins a finals de la dècada dels 80 Puigdàlber comptava amb explotacions pecuàries de bestiar porquí i granges cunícules i avícoles avui, totes elles, desaparegudes.


L'activitat industrial és molt limitada. Actualment solament podem esmentar un taller mecànic, un taller de serralleria en general i una fàbrica de productes per l’hostaleria i pastisseria.


Una vessant agradable de l'activitat industrial del poble és la que du a terme Especialitats M. Masdeu. També les tulipes i els tradicionals carquinyolis tenen a Puigdàlber unes característiques peculiars, que els fan molt esmentats pels vilatans i forasters.


Eclesiàsticament, constitueix una única parròquia dedicada a Sant Andreu Apòstol, la qual s'estén pels termes veïns.


Celebra la seva Festa Major per Sant Andreu, i els actes festius es traslladen al diumenge següent al 30 de novembre, diada del sant patró. La Festa Major Petita correspon al vot de poble, que té lloc el 7 de gener, per sant Ramon de Penyafort.


Té, així mateix, un fort arrelament popular, la festivitat de la Mare de Déu del Remei, que es fa coincidir amb el segon diumenge de maig.


El retrobament amb les nostres arrels i tradicions folklòriques, que s'observa arreu de Catalunya per part d'un sector més inquiet de la joventut actual, ha tingut la seva repercussió a Puigdàlber amb la creació d'un grup de ball de diables i un grup de percussió, uns dels entremesos més característics del Penedès.


Llevat del cap del municipi, el poblament del petit terme de Puigdàlber es troba agrupat en reduïts nuclis formats per dues o tres cases. Els principals són el barri de Bellavista i la quadra, d'origen medieval, del Guarner o del Gorner. Aquest nucli de població, esmentat ja el 1110 com a propietat de la canònica de Solsona, es troba separat de la resta del municipi, al seu llevant, al peu de la carretera de Puigdàlber a Can Cartró (Subirats), just a la divisòria entre els termes de Subirats i el Pla. Actualment són tres les masies que formen aquest caseriu, el mas Codina, cal Giró i cal Mestre.


Abans de la Guerra Civil, Puigdàlber comptava amb dos centres cívics, el que aplegava la població amb ideals d'esquerra, el Centre Unió de Rabassaires de Puigdàlber, i el que reunia els partidaris de la dreta, Ca la Remei, i dues formacions corals, els antics components de les quals recorden, amb orgull, haver col•laborat en els festetjos de la Fira Universal de Barcelona del 1929. En l'actualitat, El Centre és l'hereu de la tradició associacionista catalana de començaments de segle. Aquest centre cívic és de titularitat i gestió municipal.

 

Antecedents arqueològics:


Malgrat l'escassa extensió territorial del terme, la casualitat ha fet que es pugui afirmar que Puigdàlber va ser fundat pels romans.


Pere Giró i Romeu ens informa que, en ser reedificada l'actual església, a uns dos metres del paviment, es va trobar una sepultura romana de tègules, en la qual es van recollir, a més de restes humanes, dos lacrimals i una mena de ganivet o punyal de ferro molt oxidat. També en efectuar uns sondeigs per a la captació d'aigües, al nord de l'església, van ser trobades d'altres sepultures de les mateixes característiques.


A la partida del Serral, situada a 500 metres al nord-est de la població, a la banda oposada de la carretera de Vilanova a Igualada, ja dins el terme del pla del Penedès, s'han localitzat eventualment abundants restes arqueològiques com fragments de ceràmica d'època romana, pedres de molí de granit, restes de paviments, etc. Segons Albert Sàbat, en una ocasió va recollir un dòlium romà, del segle II, de petites dimensions, però sencer, que actualment es troba exposat al Museu del Vi de Vilafranca, amb l'anotació com procedent de Puigdàlber.


Pere Giró considera que, per la proximitat dels dos jaciments, les sepultures localitzades a l'església i als seus voltants pertanyen, sense lloca a dubtes, a la necròpolis del poblat d'època baix-imperial del Serrat.



Les campanes del serral:


Pere Sadurní i Vallès, un dels folkloristes que més ha treballat dins la comarca del Penedès, va recollir, anys enrera, entre la gent gran del poble de Puigdàlber, una curiosa llegenda, segons la qual l'antiga ciutat de Malta estaria enclavada al puig del Serral. La tradició diu que, en aquesta petita muntanyeta, s'hi van trobar enterrades dues campanes plenes de lingots d'or. La ciutat, junt amb tots els seus habitants i tresors, hauria estat destruïda i soterrada per un fort terratrèmol.


Com s'ha dit, en aquest lloc han estat trobades, en més d'una ocasió, restes arqueològiques d'època romana. Això ha donat motiu que la llegenda es mantingui viva en el record de molts habitants de Puigdàlber.



L'època medieval:


el primer esment d'un personatge anomenat Albar, relacionat amb el lloc que estudiem, apareix en un document del 1078 en el qual Arnau Mir cedeix a Enric Guitard unes cases, conreus i boscos que posseïa al terme del castell de Subirats "in loco vocitato Bertins", que, per la part d'orient, afronta "cum ipsa hostalidad que tenebat Albar et suis heredibus, sive in ipso pugio de Guardiola". El document es refereix a l'existència d'un hostal al puig de Guardiola, el qual es troba proper a la Via Mercadera.


Segons ens diu A. Virella a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, el 1108 es té notícia d'un personatge anomenat Pere Bernat de Puigdàlber, el qual, juntament amb Jordà de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, atorgà donació a l'orde de l'Hospital d'un mas en terme del castell de Sant Martí Sarroca. El mateix personatge, el 1150, feia unes donacions a Santes Creus de terres als termes de Gelida i de Ferran.


Entre el 1108 i el 1150, en diferents documents surt un Petris Bernardus (també Petri Bernardi), canonge de la Seu de Barcelona, del qual , en fer-ne esment, s'afegeix de Puigdalba (1108), de Podio albarensi (1109), de Puig Dalbar (1150). Com es pot veure, la grafia del topònim no aclareix, de forma definitiva, la seva procedència.


El 1195 és una permuta de l'abat de Sant Cugat amb Guillem de la Granada, del Mas Consell pel mas de Curtilio i un camp prop del mas de Malgrat; apareix com una de les afrontacions d'aquest darrer alou la prada de Vives de Puig Dalbar.


En el testament de Berenguer de Mediona, de l'any 1196, es dóna a conèixer la domus o casa forta de Puigdàlber, "omni hoc quod habenat ue habere debebat infrasuum terminum (de Lavit) et domum de Pug Albar", que, posteriorment, serà la fortificació de la quadra.


En el testament de Guillem de la Granada de l'any 1198, es fa donació de la "vineam que tenet Vives de Podioalber".


Pel 1311 Puigdàlber és feu de Bernat Guillem de Ribes, que tenia el castell de Ribes en feu pel bisbe de Barcelona; a la seva mort heretà el lloc de Puigdàlber Bernat Guillem de Ribes.


En el fogatjament de vers 1380, 4 focs de la quadra de Puigdàlber eren de la quadra de Puigdàlber eren de Micer Guerau de Palou, mentre que un foc al lloc de Lavit i un altre a Puigdàlber eren de G. De Bellvei.




Actualització d'aquest contigut: 09:47:21 08-04-2013







 enviarEnviar     imprimirimprimir


Ajuntament de Puigdàlber
Pl. de la Vila, 1 | 08797 Puigdàlber
Tel. 938 989 077 - Fax 938 989 095 |  contactar
Amb col·laboració de: